zentiram: pena

Consells de Paracels

1.- El primer és millorar la salut.-
Per a això cal respirar amb la major freqüència possible, profunda i rítmica, omplint bé els pulmons, a l'aire lliure o apuntat a una finestra. Beure diàriament en petits glops, dos litres d'aigua, menjar moltes fruites, mastegar els aliments de la manera més perfecte possible, evitar l'alcohol, el tabac i les medicines, tret que estiguessis per alguna causa greu sotmès a un tractament. Banyar-te diàriament, és un hàbit que deus a la teva pròpia dignitat.

2.- Bandejar absolutament del teu ànim, per mes motius que existeixin, tota idea de pessimisme, rancor, odi, tedi, tristesa, venjança i pobresa. Fugir com de la pesta de tota ocasió de tractar a persones maldients, vicioses, roïns, murmuradores, indolents, xafarderes, vanitoses o vulgars i inferiors per natural baixesa d'enteniment o per tòpics sensualistes que formen la base dels seus discursos o ocupacions. L'observança d'aquesta regla és d'importància decisiva: es tracta de canviar l'espiritual contextura de la teva ànima. És l'únic mitjà de canviar la teva destinació, doncs aquesta depèn dels nostres actes i pensaments. L'atzar no existeix.

3.- Fes tot el bé possible. Auxilia a tot desgraciat sempre que puguis, però mai tinguis debilitats per cap persona. Has de cuidar les teves pròpies energies i fugir de tot sentimentalisme.

4.- Cal oblidar tota ofensa, mes àdhuc: esforça't per pensar bé del major enemic. La teva ànima és un temple que no ha de ser mai profanat per l'odi. Tots els grans éssers s'han deixat guiar per aquesta suau veu interior, però no et parlés així de sobte, has de preparar-te per un temps; destruir les superposades capes de vells hàbits, pensaments i errors que pesen sobre el teu esperit, que és diví i perfecte en si, però impotent per l'imperfecte del vehicle que li oferixes avui per a manifestar-se, la carn flaca.

5.- Has de recollir-te tots els dies on ningú pugui torbar-te, si més no per mitja hora, asseure't el més còmodament possible amb els ulls mig ajustats i no pensar en res. Això fortifica enèrgicament el cervell i l'Esperit i et posarà en contacte amb les bones influències. En aquest estat de recolliment i silenci, solen ocórrer-se'ns de vegades lluminoses idees, susceptibles de canviar tota una existència. Amb el temps tots els problemes que es presenten seran resolts victoriosament per una veu interior que et guiés en tals instants de silenci, tot sol amb la teva consciència. Aquest és el daimon que parla Sòcrates

6.- Has de guardar absolut silenci de tots els teus assumptes personals. Abstenir-se, com si haguessis fet jurament solemne, de referir als altres, àdhuc dels teus més íntims tot quant pensis, escoltis, sàpigues, aprenguis, sospitis o descobreixis. per un llarg temps almenys has de ser com casa tapiada o jardí segellat. És regla de summa importància.

7.- Mai temis als homes ni t'inspiri sobresalt el dia de demà. Tingues la teva ànima forta i neta i tot et sortirà bé. Mai et creguis sol ni feble, perquè hi ha darrere teu exèrcits poderosos, que no conceps ni somniar-ho. Si eleves el teu esperit no hi haurà mal que pugui tocar-te. L'únic enemic a qui has de témer és a tu mateix. La por i desconfiança en el futur són mares funestes de tots els fracassos, atreuen les dolentes influències i amb elles el desastre. Si estudies atentament a les persones de bona sort, veuràs que intuïtivament, observen gran part de les regles que antecedeixen. Moltes de les quals reuneixen gran riquesa, molt cert és que no són del tot bones persones, en el sentit recte, però posseeixen moltes virtuts que dalt s'esmenten. Per altra banda, la riquesa no és sinònim d'aquesta; Pot ser un dels factors que a ella condueix, pel poder que ens dóna per a exercir grans i nobles obres; però aquesta més duradora solament s'aconsegueix per altres camins; allí on mai impera l'antic Satan de la llegenda, el veritable nom de la qual és l'egoisme. Mai et queixis de res, domina els teus sentits; fuig tant de la humilitat com de la vanitat. La humilitat et sostraurà forces i la vanitat és tan nociva, que és com si diguéssim: pecat mortal contra l'Esperit Sant.