El món s'acaba...El món s'acaba...En zentiram troba el cavaller repetint aquelles paraules. A les mans, un poema rebregat.
Zentiram: Ho creus de debò que s'acaba?
Cavaller: No, però davant d'algunes situacions és l'unic que goso dir.
Z: Té a veure amb el que llegeixes?
C: No! És un poema d'un familiar avantpassat meu. M'ha arribat i m'ha fet gràcia. Crec que s'ha de recordar els que ja no hi són, i especialment els de la teva nissaga.